La Màgia ens toca a tots.Quan som nens, la fascinació per les coses que no podem explicar ens omple el cor d'il·lusió i entusiasme. El Món sencer està ple de Màgia!
A poc a poc, però, ens fem grans i anem oblidant...
Ens costa més gaudir, volem trobar sempre els fils dels titelles. El goig innocent és substituït per la desconfiança i la por. Por a no saber del cert si hi ha fils o no. No ens permetem deixar-nos anar. Necessitem saber que la Terra és plana, i que no caurem al precipici.
Això és el que em va passar a mi: Fa molts anys, la Màgia em va tocar, també... La Màgia ens toca a tots.
Vaig créixer i vaig aprendre (quin horror!) a no gaudir. Però em va quedar una empremta, unes espurnes d'il·lusió. Sempre, com tots els somiadors, somiava en secret... I si fos Màgia?
Temps després, la vida (que sempre ens sorprén) em va portar a replantejar-me allò aprés. I em vaig reconciliar amb els meus somnis. Vaig fer el pas endavant, vaig investigar, vaig experimentar, vaig aprendre a desaprendre...
A poc a poc vaig travessar el mirall, i... vaig descobrir un món immens! Vaig decidir deixar-me anar, i vaig aconseguir (cosa impossible, des de l'altre cantó del mirall) tornar a gaudir com un nen davant la Màgia!
Com no podia ser d'altra manera, vaig sucumbir a l'encanteri. Aquest món em va captivar profundament i la Màgia va esdevenir el meu camí.
El meu somni creix i ho continuarà fent. És hora d'ajudar als nens adults a recuperar aquell sentiment oblidat!
I si fos Màgia?